Joaquim Serra i Carme Montoriol ens parlen de
Publicat al: 25/08/2016 17:15:23
Categories: Notícies
Qui millor que els seus autors per presentar-nos "Tempesta esvaïda"? Carme Montoriol i Joaquim Serra ens expliquen com han treballat en aquesta obra i amb quin estat d'esperit afronten la seva estrena imminent. Han hagut de passar 80 anys des de la seva estrena i 50 de la mort de l'autora del llibret per recuperar aquesta obra. En motiu de la propera presentació del Llibre-cd amb aquesta comèdia lírica de Joaquim Serra amb text de Carme Montoriol, publiquem l'entrevista que en motiu de l'estrena de "Tempesta esvaïda" van concedir els seus autors a "Radio Associació Catalunya" i que el diari L'Instant va publicar en paper.
“Tempesta esvaïda” constitueix una nova orientació del teatrí líric català.
-No pretenem fer descobriments – diu en Serra - però us puc assegurar que “Tempesta esvaïda” constitueix una nova orientació del teatrí líric català, prescindint d’aquells tòpics pairalistes tan coneguts, del porró, l’espardenya, la faixa, etc. “Tempesta esvaïda” és una comèdia dramàtica, d’ambient de poble, suprimint, com us he dit, les situacions tant vulgars i repetides.
Les meves preferències sempre han estat per la música simfònica i les sardanes. “Tempesta esvaïda” és la primera producció teatral que he fet.
-Cregueu que la música d’en Serra és deliciosa – interromp Carme Montoriol -. Si jo sabés compondre, faria exactament la mateixa música que ha fet en Serra. Estrenem “Tempesta esvaïda” amb el màximum d’entusiasme. Feia dos anys que l’havíem deixada enllestida i hem aprofitat el moment actual de ressorgiment del teatre català, per a representar-la al públic de Barcelona. És el meu primer pas en teatre líric català.
La música d’en Serra és deliciosa. Si jo sabés compondre, faria exactament la mateixa.
-Hi ha un paper de protagonista – continua Serra – que sembla fet a la mida den Vendrell[1]. L’interpreta amb molta sinceritat. Tota la companyia, que dirigeix tan encertadament, Alexandre Nolla, ens ajuda amb un interès i entusiasme fora de tota ponderació. Josefina Bugatto, Sofia Vergé, Font Mola, Josep Llimona i Salud Rodríguez, junt amb en Vendrell, tenen els papers de més responsabilitat. El mestre Francesc A. Font dirigeix l’Orquestra amb la perícia de consuetud. Entre tots els elements que hi intervenen, hi ha una compenetració total.
Estrenem “Tempesta esvaïda” amb el màximum d’entusiasme
-Fins ara, solament havia produït per al teatre català- diu Carme Montoriol-. Com recordareu he estrenat “L’huracà”, “L’abisme”, i “Avarícia”. He procurat donar a “Tempesta esvaïda” un ambient poemàtic. En altre ordres, les meves activitats literàries s’han especialitzat en les traduccions. Porto ja traduïts els “Sonets de Shakespeare” i altres obres del mateix autor. -Com ja deveu saber – continua en Serra – les meves preferències sempre han estat per la música simfònica i les sardanes. “Tempesta esvaïda” és la primera producció teatral que he fet. Espero que aquest primer pas nostre dins el teatre líric català serà ben acollit. Demà estrena de “Tempesta esvaïda” al Teatre Nou, L’Instant (6/11/1936) [1] Es refereix a Emili Vendrell (1893-1962) el tenor més important de l’època destacat intèrpret de sarsuela.
Entrades relacionades
Amb la col·laboració de:
