Anatole Mines i la sonata perduda de Gerhard

Avui us descobrim qui va ser Anatole Mines, la violista que va estrenar la sonata per a viola de Robert Gerhard que ha romàs inèdita fins ara.

Anatole Mines (Cambridge, 21 de juliol de 1915 - 15 d’abril de 1993) violista anglesa.

Va ser filla del científic especialitzat en electrofísica cardíaca, George Ralph Mines i de la poetessa Marjorie Rolfe. Abans de néixer, el seu pare va perdre la vida en un accident en un laboratori del Canadà. George, que era admirador de l'escriptor Anatole France, abans de morir va expressar el seu desig que el seu pròxim fill portés aquest nom. La família va adquirir el compromís de complir el desig pòstum de George. Això explica el fet de que Anatole, encara que fos dona, portés un nom masculí, fet que ha causat molta confusió fins el punt que en molts textos es fa referència a ella com a home.

Anatole Mines va ser criada per la seva tia paterna, Lily Hackforth i el seu marit, el professor Reginald Hackforth. Es va formar com a violista en el Royal College of Music i es va guanyar un nom com a músic en orquestra de cambra. Va ser dedicatària i responsable de l’estrena de la sonata per a viola i piano, composta per Robert Gerhard l’any 1948 durant el seu exili al Regne Unit.

En l’estrena de la Sonata per a viola a Cambridge l’any 1950, Robert Gerhard va acompanyar a Anatole al piano. Segons Luis Magin Muñiz “constitueix el primer exemple d’obra espanyola per a viola escrita en llenguatge postserial”. Escrita en tres moviments, hi trobem tant l’essència de la melodia catalana com elements del folklore espanyol, especialment evidents en el tercer moviment (basat en la cançó andalusa Llevan las sevillanas o la molt semblant cançó madrilenya recollida per Felip Pedrell Copla de corro). El vigor rítmic conformen l’esperit de l’obra.

L’any 1956 Robert Gerhard va reescriure l’obra per a violoncel, mentre que la versió original per a viola i piano va romandre inèdita i l’únic manuscrit d’aquesta versió original en poder d’Anatole Mines.

No va ser fins després de la mort d’Anatole que el manuscrit de la Sonata per a viola de Robert Gerhard fou dipositat al fons Robert Gerhard de la Universitat de Cambridge. Allí i fruit de la recerca va ser localitzada pel pianista Miquel Villalba que n’ha preparat una edició que publicarà FICTA edicions aquest 2021 coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Gerhard.

Si fins ara alguns violistes han interpretat i enregistrat les seves pròpies transcripcions per a viola a partir de l’obra per a violoncel de Gerhard, ara, gràcies a aquesta primera edició podran interpretar l’obra tal i com fou concebuda originalment pel geni vallenc.

La reestrena de la versió original de la Sonata per a viola de Robert Gerhard tindrà lloc a l’Auditori de Granollers el proper 26 de març a les 19:00 h amb Mariona Oliu, viola i Miquel Villalba, piano.

Mark Escudero