Mestres Catalans Antics vol.12

L’únic manuscrit que ha perviscut d’aquesta missa es conserva al fons canetenc sota el format de nou quaderns de particel·les manuscrites (CMar: Au-1188). A la darrera pàgina del quadern del Ti 2 del II Cor, a continuació del signe equivalent a la doble barra final, hi apareix inscrita la data «1671». La presència d’aquesta única data en el corpus del manuscrit i al terme d’aquest quadern mena a pensar que es tracta d’una datació específica d’aquesta còpia, probablement relacionada amb la seva interpretació més que no pas amb la data de composició. Tanmateix, la presència d’aquesta data palesa la circulació de l’obra durant l’època madura de Verdalet, quan feia gairebé vint anys que era al capdavant del magisteri de l’orgue de la catedral de Girona Francesc Civil conegué l’existència d’aquest
manuscrit a l’entorn de la dècada dels anys setanta del segle passat, durant l’època en què accedí a la riquesa musical del fons canetenc.
Val a dir que aquest destacadíssim fons ja era conegut, des de principis de segle xx, pel P.David Pujol i, després de la Guerra Civil (1936-1939), pel P. Gregori Estrada i el Dr. Miquel Querol. Tanmateix, la figura de Verdalet ben aviat va cridar l’atenció del mestre Civil.
En el seu llarg estudi sobre els mestres de la catedral gironina, Francesc Civil va fer una descripció de la missa de Verdalet, la qual batejà amb el títol de Missa a Ministrils (1671), i que havia localitzat «muy recientemente en el archivo parroquial de Canet de Mar […] obra sacada de su escondrijo en enero de 1971, a los trescientos años justos de haber sido inspirada a su autor.» Segons es desprèn de les seves paraules, Civil transcriví la Missa el mateix any 1971, tot i que no l’edità fins al febrer de 1976, amb una edició —preparada tipogràficament al
taller barceloní d’Eliseu Climent— que patrocinà la Diputació Provincial de Girona.
En el prefaci de la seva edició, Francesc Civil presentava la iniciativa d’endegar una antologia de polifonistes gironins dels segles xvii i xviii, amb aquell «primer cuaderno», sent com sembla que era el «propósito de la Exma. Diputación
de Gerona dar a conocer paulatinamente, en una serie de fascículos, aquellas obras más salientes y de positivo interés musical pertenecientes a Maestros de la polifonía que florecieron en Gerona ciudad, o en el ámbito de su Obispado». Cinquanta anys després d’aquella edició, ens ha semblat adient tornar a presentar
la trancripció de Civil, actualitzada i novament revisada sota la llum del manuscrit canetenc.
Francesc Civil descriví la missa com una obra madura i sòbria, amb les habituals alternances lingüístiques entre contrapunt i verticalitat. Ell mateix va observar també la presència de «diversos puntos emocionales, como en los Kyries, donde la pausada melopea del gran coro se entrelaza con sutiles comentarios en los dos
grupos restantes, y asimismo en el Et incarnatus, entrecortado por expresivos silencios. Abundan igualmente planteamientos fugados que a su vez imprimen interés y mordiente a todo el conjunto»; és a dir, la voluntat semàntica del llenguatge compositiu de l’autor, amb els seus pertinents usos retòrics, adequada als diferents nivells de la significació simbòlica del text litúrgic.