Llibre d'hores - Miquel Oliu (CD)

Llibre d’hores

El Llibre d’hores és la sèrie completa de Preludis per a piano escrita entre 2016 i 2022: un cicle articulat en quatre quaderns, tots ells en forma de díptic i amb la seva pròpia unitat interna, per ser interpretats també de manera independent.

Aquesta obra, en homenatge a Claude Debussy, sorgeix de la meva admiració per la seva música i, d’una manera especial, de la rellevància que aquesta té dins del repertori i en la tècnica pianística. La relectura del magnífic llibre Debussy et le mystère de V. Jankélevitx em remet constantment a la capacitat de la música del compositor francès de suggerir i de transcriure el «misteri» amb una escriptura musical sempre neta i clara. 

L’altra font d’inspiració que convergeix en la mateixa idea —la Vida com a misteri per excel·lència— és el llibre de les hores de la vida monàstica, amb les seves vuit hores canòniques. Dues fonts literàries han ajudat a aprofundir-hi: El llibre d’hores de R. M. Rilke i La música del silenci de D. Steindl-Rast.Cada hora, com un missatger, és concebuda com a portadora d’un missatge propi. I aquesta vivència de cada moment del dia —com les etapes de la vida—, juntament amb l’actitud de vetlla, la mirada atenta i la importància del cant com a expressió més genuïna d’un anhel comú, són els factors que he intentat evocar en cadascun dels vuit preludis:

1. Misteri de nit                                
2. Misteri de llum                             
3. Misteri de l’entrega                       
4. Misteri de l’instant                        
5. Misteri del temps                           
6. Misteri del dolor                           
7. Misteri de la confiança                  
8. Misteri de pau                              

PRIMER QUADERN: correspon als dos primers moments del dia, Vigílies/Matines i Laudes.

Preludi I.  Misteri de nit 

Inspirat en el cant de Vigílies/Matines, enteses com a guàrdia/escolta nocturna i en la consciència del pas del temps. Està construït a partir d’un motiu de dues notes centrals —do, re, com a transcripció de les inicials de Claude Debussy— que es repeteix quasi de forma obstinada, juntament amb un cant molt concret i clar —a diverses veus en la part central— que es desdibuixa en forma de record llunyà.

Els versos de V. Hugo que apareixen en el llibre esmentat anteriorment també han estat rellevants en la seva inspiració: Dans la plaine / Naît un bruit, / C’est l’haleine / De la nuit...

Preludi II. Misteri de llum

Vol reflectir l’arribada de la llum a l’hora de Laudes, la joia de l’instant i el sentit d’elevació del cant. Aquest preludi s’articula en dues seccions: la primera construïda a partir d’un motiu molt viu, seguit de la seva ressonància; en contrast, la segona comença amb més calma i misteriosa, el cant es fa una mica més concret i segueix una línia ascendent fins al retrobament de la llum en els últims compassos.

SEGON QUADERN: correspon a l’hora Prima i l’hora Tèrcia, el tercer i el quart moments del dia.

Preludi III. Misteri de l’entrega

Entrega entesa com a començament deliberat de la tasca encomanada i com a trencament dels propis límits, la pròpia ofrena. És una peça de contrastos i de caràcter rítmic. Després d’una aturada inicial, a partir d’un motiu molt dinàmic comença un lent procés d’augment de tensió en diverses fases fins a l’arribada al punt culminant, que vol representar aquest «trencament» i que dona pas a la part final, més estàtica, calmada i amb la reminiscència del cant.

Preludi IV. Misteri de l’instant

Un pensament ha estat sempre present en la configuració d’aquest preludi: «què ens guarda darrere/dins de cada instant? ... un punt d’eternitat».

A tall de pregunta, la primera secció vol crear expectació tot jugant amb la ressonància amagada —amb joc de pedals i harmònics— i passant per diferents elements, quasi sense desenvolupar. Seguidament, a la part final una seqüència d’acords descendents es repeteix de forma indefinida i tot es concreta en una major estabilitat i consonància.

TERCER QUADERN: correspon a l’hora Sexta i l’hora Nona, el cinquè i el sisè moments del dia.

Preludi V. Misteri del temps

És el moment de la meitat del dia, el punt d’inflexió, moment de renovació o crisi.

Dues concepcions diferenciades del temps configuren aquest preludi: a l’inici, el temps és entès com a encontre, com a oportunitat —kairós—, i evocat pel so del repic de campanes en diversos camps harmònics i diferents tempos, com a ajut per percebre el present, el temps etern, o el no-temps, prenent les paraules de T. S. Elliot.

A la segona meitat es vol evocar el temps cronològic —chronos— amb l’aparició d’un nou motiu construït a partir del mateix impuls rítmic en una seqüència que es va repetint i amb una música més direccional. Després d’un moment de trencament, d’obertura, el preludi es tanca amb una reminiscència, retorn llunyà, de les campanes inicials.

Preludi VI. Misteri del dolor

El dia comença a declinar, és l’hora d’afrontar la petita pèrdua de cada dia, la impermanència que forma part de la vida.Es tracta d’una peça de caràcter més introspectiu, íntim, que amb economia de mitjans i més despullada vol expressar aquest sentiment de dolor, solitud, certa malenconia, però sempre sobre un fons serè.

Aquest preludi està construït mitjançant la insistència de la nota repetida i del motiu de semitò descendent —com a expressió del lament— dins un cicle harmònic tancat que es presenta dues vegades. Ajuda a la seva articulació en dues parts l’aparició d’un breu motiu molt més viu, com centellejant, altament contrastat: finalment, la nostra solitud, l’enfrontament amb un mateix, pot ajudar a experimentar la unió amb allò permanent.  

QUART QUADERN: correspon a Vespres i Completes, els dos darrers moments del dia, que tanquen el cercle.

Preludi VII. Misteri de la confiança

Comencem a entreveure la nit, hora d’encesa de llums i de conciliació de les contradiccions del dia; inici del «deixar-se» amb confiança, amb el desig universal de trobar un «lloc» serè on reunir els moments viscuts. S’ha volgut donar una rellevància especial al cant de l’hora de Vespres, que constitueix la idea central del preludi; el cant compartit que pot produir un efecte sanador i que acaba creant un «monestir interior».

Preludi construït en tres parts: la primera, a tall d’introducció, presenta el material base; la nota repetida juntament amb unes figuracions ràpides que representen l’encesa de llumetes, i una primera frase amb el motiu del cant. La part central desenvolupa les figuracions anteriors, contraposades simètricament a l’entorn d’unes notes centrals que van apareixent de fons i que culminen en l’expansió d’aquest cant. Tot condueix a la secció final, de nou més curta, que vol evocar el retrobament de la serenor en aquesta obertura a l’espai que va ressonant en el nostre interior.

Preludi VIII. Misteri de pau

És la culminació del dia, el cercle es tanca. Alhora, és la culminació de la confiança prefigurada al preludi anterior, el retorn a la nit, al silenci, a «casa».

Musicalment s’ha volgut buscar la màxima sobrietat i despullament, amb uns acords que es van succeint de manera continuada, en tempo lentíssim, a manera de respiració tranquil·la. Es va passant del registre greu, que representa la por d’allò desconegut, a l’agut, en una harmonia més transparent que vol evocar aquest nou despertar, un nou naixement. Enmig d’aquest pas apareix un record del cant que es difumina en els núvols sonors de tota la secció final.