Josep Cercós 

(Barcelona, 1925 - 1989)

Va ser un compositor i pianista català. Va començar la seva carrera de manera autodidacta. Posteriorment es va formar amb Ricard Lamote de Grignon i Cristòfor Taltabull que el van conduir cap un estil més proper al neoclassicisme. El contacte amb Scherchen, Xenakis i Nono, ho van ajudar a adquirir un estil més experimental que va definir gran part de la seva carrera. A partir dels anys 80, Cercós inicia un gir estètic cap a un estil neo-romàntic.

El seu llenguatge té un estil molt particular, resultat d'una investigació conscienciosa i que fusiona la seva lectura personal dels elements tradicionals i de la modernitat.

Entre les seves obres destaquen els seus treballs orquestrals (simfonies i concerts), obres de cambra, cançons sempre basades en textos de grans poetes i repertori per a piano i tecla. Un capítol important de la seva labora creativa ha estat la música teatral i de ballet.